Reflexions d’un dia de fira

Bé, ja s’ha celebrat la 14ª Fira dels Horts de Ripollet i La Carxofa Rebel ha participat com cada any muntant paradeta informativa i amb dues activitats (un conte per a nens que tractava sobre llavors i cultiu) que ha recollit bona audiència i un taller de Pa Casolà que com cada ocasió que es dóna recull una audiència extraordinària (serà per la degustació dels diversos pans que es dónen?) demostrant  el creixent interès, almenys en el moment,que demostra la gent per l’aliment mes bàsic, fonamental i ancestral de la humanitat i el qual,  juntament amb la cervesa es el que mes maltractat ha estat per la indústria, fent-nos empassar un producte infame, sense rastres de sabor i de nul-les propietats organolepticas, elaborat amb farines de la mes dubtosa qualitat i que es queda chicloso a les dues hores de comprar-ho (dur com la pedra 24 hores després) i al que el millor que li podem demanar és que no faci olor de benzina.

Això si, ens ho venen en moderns despatxos/degustació i a 1 € dues baguettes, que mes podem demanar? doncs tres baguettes per 1 €, però no tindrem el glamur d’una fleca de pseudo-disseny i l’haurem de comprar en una benzinera o en una botiga halal o en un basar oriental o en el super de la cantonada.
I mentre que ens atrofien el gust i envian a prendre per cul el treball de petits agricultors i artesàns en detriment de les grans corporacions agro alimentàries els nostres ajuntaments no paren de concedir permisos d’obertura a negocis que gens tenen a veure amb el pa artesà i de qualitat, envoltant de competència deslleial als pocs i petits obradors artesans que ens van quedant.
Bé pels nostres governants, ja van guanyant el partit; desfachatez 3, honestedat 0.
I ara uns comentaris a nivell organitzatiu intern;
Tot i que la parada ha estat bé, el gruix d’atenció es basa en el taller de pa, sense saber aprofitar aquesta afluència de persones per informar del nostre grup (o aquesta és la meva impressió).
Tot i que la valoració es força possitiva, crec que ens ha faltat oferta a nivell informatiu i de producte, apunteu per a la propera vegada; ens hem d’organitzar millor i amb temps, les reunions són necessàries i no ha de fer por convocar-les, assistirà qui pugui, i les decisions dels assistents es prendran en compte.
En aquests esdeveniments fa l’efecte que som sempre els mateixos, es necessita aportació d’idees fresques i noves que no hàgim sabut veure.
Som un grup de consum responsable amb inquietuds i ganes de fer les coses bé, no ens limitem a anar a recollir la nostra verdureta, productes i fins a la setmana que ve, per a això ja hi ha un model de negoci que está mes que disposat a tenir-nos com a clients i buidar-nos les butxaques, però perquè això funcioni es necessita la col·laboració de tots, si tots, i no solament d’uns quants que, per portar mes temps al grup carreguen sobre les seves esquenes el pes de prendre totes i cadascuna de les decisions que concerneixen al grup.
Muntarem parada en Sant Jordi, fem que funcioni.

La Carxofa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis

La Carxofa Rebel

Acabo de recordar quan era petit i la mare em despertava amb un suc de taronja al llit. Em prenia aquell suc sense saber que anys després, uns 25, escriuria aquestes línies. Així, recordo aquell suc amb nostàlgia, però no amb la nostàlgia de que fos la mare qui me’l fes i me’l portés al llit, si no la nostàlgia de no trobar per enlloc el gust, el magnífic gust, d’aquell suc. Una cosa similar em passa amb les tomaques, ja siguin d’amanir o de sucar pa. Fa uns tres o quatre anys, vaig començar a preguntar-me on s’havia amagat el gust de la taronja, de les pomes, de l’enciam, de les pastanagues, dels porros, les tomaques, ai, les tomaques. Aprofitant una mudança i que no coneixia les botigues del barri, vaig tenir la sort de trobar-me una botiga ecològica. Allà vaig redescobrir el sabor de les fruites i verdures, aquell sabor de quan era petit. Per què?

Perquè les fruites i verdures ecològiques no estan tractades amb els elements que fan que es perdin els sabors, amb les presses dels pagesos per a collir collir i collir posar-les a la nevera. Són més sanes, més naturals, més bones,…

El següent pas que vaig seguir, va ser el d’unir-me a una cooperativa de consum. Vist des de fora, una “cope” és un grup de gent que es troba un dia a la setmana i recull una cistella plena de verdura, alguns extres (com per exemple mel) i se’n va cap a casa.

Vist des de dins una cooperativa de consum és això i molt més.

És reunir-se amb gent propera, amb els que comparteixes experiències, receptes i inquietuds. És el tracte directe amb els productors i a través d’aquest tracte crear petites xarxes de distribució, el més properes possible, allunyades de les grans xarxes comercials. És aportar el teu esforç per intentar canviar les coses, canvi que comença a ser urgent. És donar-li al productor la oportunitat de mantenir-se viu en la marejada de cultius massificats i terres sobreexplotades.

Resulta contradictori que importem fruita i verdura d’altres països, amb el cost (material i mediambiental) que això suposa, i per altra banda exportem fruita i verdura per exigències del mercat, mercat totalment especulatiu, per altra  banda.

Pertànyer a una cooperativa de consum comporta el tenir el producte bàsic, verdures, i a més escollir diferents extres (fruita, mel, cereals, llegums,…). A la cistella setmanal hi ha la verdura que hi ha en temporada i, de vegades, pot ser menys atractiva que l’empaquetada que veiem al “super”, però el sabor, ah el sabor!, és insuperable.

Una cooperativa també comporta un cert grau d’implicació i, si es vol, una mica de complicitat amb la resta d’integrants, en quant a repartiment, feines, etc.

Vist des de fora sembla poc atractiu, però us puc assegurar que l’esforç val la pena.

Només cal pensar en que, gràcies a això, m’he retrobat amb el sabor i l’olor dels tomàquets, entre d’altres productes, cosa que per si sola no està gens malament.

La Carxofa Rebel .

Hola Mundo

 

Comienza una nueva andadura.  

Os quiero presentar este blog, del cual espero vuestra aprobación, consejos, sugerencias etc.  

Quiero hacer constar que no es un blog mío si no nuestro, del grupo, y está hecho para que publiquéis y consultéis recetas principalmente, pero también eventos, opiniones etc.  

Espero vuestra opinión y vuestras sugerencias, si algo no os gusta decidlo y se procurara cambiar. Y al que desee participar lo puede hacer a través del mail del grupo de momento, aun se tienen que hacer muchos cambios y modificaciones, mas adelante  pasare las claves de acceso a todo aquel que quiera colaborar en las tareas de administración.  

Un saludo “CARXOFAIRES”