La Carxofa Rebel

Acabo de recordar quan era petit i la mare em despertava amb un suc de taronja al llit. Em prenia aquell suc sense saber que anys després, uns 25, escriuria aquestes línies. Així, recordo aquell suc amb nostàlgia, però no amb la nostàlgia de que fos la mare qui me’l fes i me’l portés al llit, si no la nostàlgia de no trobar per enlloc el gust, el magnífic gust, d’aquell suc. Una cosa similar em passa amb les tomaques, ja siguin d’amanir o de sucar pa. Fa uns tres o quatre anys, vaig començar a preguntar-me on s’havia amagat el gust de la taronja, de les pomes, de l’enciam, de les pastanagues, dels porros, les tomaques, ai, les tomaques. Aprofitant una mudança i que no coneixia les botigues del barri, vaig tenir la sort de trobar-me una botiga ecològica. Allà vaig redescobrir el sabor de les fruites i verdures, aquell sabor de quan era petit. Per què?

Perquè les fruites i verdures ecològiques no estan tractades amb els elements que fan que es perdin els sabors, amb les presses dels pagesos per a collir collir i collir posar-les a la nevera. Són més sanes, més naturals, més bones,…

El següent pas que vaig seguir, va ser el d’unir-me a una cooperativa de consum. Vist des de fora, una “cope” és un grup de gent que es troba un dia a la setmana i recull una cistella plena de verdura, alguns extres (com per exemple mel) i se’n va cap a casa.

Vist des de dins una cooperativa de consum és això i molt més.

És reunir-se amb gent propera, amb els que comparteixes experiències, receptes i inquietuds. És el tracte directe amb els productors i a través d’aquest tracte crear petites xarxes de distribució, el més properes possible, allunyades de les grans xarxes comercials. És aportar el teu esforç per intentar canviar les coses, canvi que comença a ser urgent. És donar-li al productor la oportunitat de mantenir-se viu en la marejada de cultius massificats i terres sobreexplotades.

Resulta contradictori que importem fruita i verdura d’altres països, amb el cost (material i mediambiental) que això suposa, i per altra banda exportem fruita i verdura per exigències del mercat, mercat totalment especulatiu, per altra  banda.

Pertànyer a una cooperativa de consum comporta el tenir el producte bàsic, verdures, i a més escollir diferents extres (fruita, mel, cereals, llegums,…). A la cistella setmanal hi ha la verdura que hi ha en temporada i, de vegades, pot ser menys atractiva que l’empaquetada que veiem al “super”, però el sabor, ah el sabor!, és insuperable.

Una cooperativa també comporta un cert grau d’implicació i, si es vol, una mica de complicitat amb la resta d’integrants, en quant a repartiment, feines, etc.

Vist des de fora sembla poc atractiu, però us puc assegurar que l’esforç val la pena.

Només cal pensar en que, gràcies a això, m’he retrobat amb el sabor i l’olor dels tomàquets, entre d’altres productes, cosa que per si sola no està gens malament.

La Carxofa Rebel .

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s