Vichyssoise tibia en tres texturas

Vichyssoise tibia en tres texturas

 

Ingredientes (4 Personas)

Para la Vichyssoise; 6 puerros (la parte blanca), 25 grs de mantequilla, 2 c.s de aceite de oliva, 1 patata de 180 grs aprox., 250 grs de agua mineral, 200 grs de nata liquida 5% m.g, 150 grs de leche, sal y pimienta.     

Para el crujiente de puerros; 1 puerro (la parte blanca), aceite de oliva.

Para el aceite de puerros; las partes de puerro ligeramente verdes de las elaboraciones anteriores, 150 ml de aceite de oliva virgen extra.

Elaboración

Vichyssoise; en una cazuela que tendremos a fuego lento ponemos la mantequilla a fundir junto con el aceite de oliva, mientras limpiamos y cortamos a rodajas los puerros, los añadimos a la cazuela que mantendremos a fuego lento (el objetivo es que se pochen los puerros) y tapada, pelamos la patata y cortamos a rodajas no muy gruesas cuando los puerros empiecen a pochar las añadimos, salpimentamos y tapamos, seguimos a fuego lento. Cuando todo esté bien pochado añadimos el agua y tapamos de nuevo, en un cazo ponemos a hervir la nata junto con la leche, cuando arranque el hervor lo añadimos a la cazuela, le damos otro hervor y apartamos del fuego dejando infusionar tapado el conjunto unos 15 min. Pasamos por la batidora, vaso americano, thermomix etc. o lo que tengamos a mano, colamos en chino rectificamos de sal si fuera necesario y reservamos.

Crujiente de puerros; limpiamos y cortamos la parte blanca del puerro en juliana, mientas ponemos en una sartén aceite a calentar a fuego vivo, vamos añadiendo la juliana de puerro poco a poco, removemos constantemente y vigilamos que no se nos queme ( ojo!! pasa de dorado a quemado en instantes), sacamos con espumadera y escurrimos el sobrante de aceite en papel absorbente, repetimos hasta completar toda  la juliana de puerro, reservamos.

Aceite de puerros; en un recipiente apto para microondas ponemos el AOVE y los recortes sobrantes de los puerros, introducimos en el microondas y calentamos a potencia  mínima en intervalos de 2 minutos, el objetivo es tener el aceite caliente sin que hierva mientras se infusióna con el puerro, repetimos esta operación unas 2/3 veces más y dejamos reposar 10 min. Colamos y reservamos.

Presentación.

Montamos como en la foto, en el centro del plato un nido de crujiente de puerro, la Vichyssoise y un hilo de aceite de puerro y a disfrutar.

Notas;  AOVE (aceite de oliva virgen extra), c.s (cucharada sopera), m.g (materia grasa). El aceite de puerro se puede hacer en el fuego vigilando que no hierva en ningún momento. El aceite sobrante nos servirá para aliñar guisos, sopas, carnes, ensaladas etc. Esta Vichyssoise también es excelente tomada fría.

Juanjo i Angels

La Carxofa Rebel

Acabo de recordar quan era petit i la mare em despertava amb un suc de taronja al llit. Em prenia aquell suc sense saber que anys després, uns 25, escriuria aquestes línies. Així, recordo aquell suc amb nostàlgia, però no amb la nostàlgia de que fos la mare qui me’l fes i me’l portés al llit, si no la nostàlgia de no trobar per enlloc el gust, el magnífic gust, d’aquell suc. Una cosa similar em passa amb les tomaques, ja siguin d’amanir o de sucar pa. Fa uns tres o quatre anys, vaig començar a preguntar-me on s’havia amagat el gust de la taronja, de les pomes, de l’enciam, de les pastanagues, dels porros, les tomaques, ai, les tomaques. Aprofitant una mudança i que no coneixia les botigues del barri, vaig tenir la sort de trobar-me una botiga ecològica. Allà vaig redescobrir el sabor de les fruites i verdures, aquell sabor de quan era petit. Per què?

Perquè les fruites i verdures ecològiques no estan tractades amb els elements que fan que es perdin els sabors, amb les presses dels pagesos per a collir collir i collir posar-les a la nevera. Són més sanes, més naturals, més bones,…

El següent pas que vaig seguir, va ser el d’unir-me a una cooperativa de consum. Vist des de fora, una “cope” és un grup de gent que es troba un dia a la setmana i recull una cistella plena de verdura, alguns extres (com per exemple mel) i se’n va cap a casa.

Vist des de dins una cooperativa de consum és això i molt més.

És reunir-se amb gent propera, amb els que comparteixes experiències, receptes i inquietuds. És el tracte directe amb els productors i a través d’aquest tracte crear petites xarxes de distribució, el més properes possible, allunyades de les grans xarxes comercials. És aportar el teu esforç per intentar canviar les coses, canvi que comença a ser urgent. És donar-li al productor la oportunitat de mantenir-se viu en la marejada de cultius massificats i terres sobreexplotades.

Resulta contradictori que importem fruita i verdura d’altres països, amb el cost (material i mediambiental) que això suposa, i per altra banda exportem fruita i verdura per exigències del mercat, mercat totalment especulatiu, per altra  banda.

Pertànyer a una cooperativa de consum comporta el tenir el producte bàsic, verdures, i a més escollir diferents extres (fruita, mel, cereals, llegums,…). A la cistella setmanal hi ha la verdura que hi ha en temporada i, de vegades, pot ser menys atractiva que l’empaquetada que veiem al “super”, però el sabor, ah el sabor!, és insuperable.

Una cooperativa també comporta un cert grau d’implicació i, si es vol, una mica de complicitat amb la resta d’integrants, en quant a repartiment, feines, etc.

Vist des de fora sembla poc atractiu, però us puc assegurar que l’esforç val la pena.

Només cal pensar en que, gràcies a això, m’he retrobat amb el sabor i l’olor dels tomàquets, entre d’altres productes, cosa que per si sola no està gens malament.

La Carxofa Rebel .